domingo, 27 de junio de 2010

Blogger estrena una oferta de nuevas plantillas

Menos mal, porque llevábamos ya cinco años con las mismas soserías. Y yo lo he aprovechado y he cambiado el colorido de este bloc y del de libros, Interletraje. Por un momento he pensado que había perdido todos los vídeos pero no, menos mal, porque menuda pereza tener que recuperarlos.

Si eres como yo, que lo leo todo desde un Reader, te va a dar lo mismo. Pero si entras directamente igual te gusta el nuevo aire.

viernes, 25 de junio de 2010

Fantástico vídeo llamado "Capicúa", que recomiendo

ver, escuchar y reenviar a diestro y siniestro. Creo que a Ana le gustará especialmente, por su sensibilidad por el tema que trata. Lo he podido disfrutar gracias a mi amiga Eva (y ya van dos. Guapa, ¡eres una mina!)

"Capicúa" de Roger Villarroya, ha sido el ganador del Gran Premio del Jurado este año (octava edición) del festival online
Notadofilmfest.

martes, 22 de junio de 2010

Desde abril tenía guardado un mensaje de mi amiga

Eva, esperando la oportunidad de tener dos minutos para sentarme en la máquina y escribir algo sobre el material que lo acompañaba. Bueno, pues como de momento no voy a tener esos dos minutos, haré una nota corta para compartirla contigo.


Hace un año y medio, Tania Àdam y Sara Losa, junto con el Centre d’Estudis Africans de Barcelona, realizaron el documental " Expresiones del África Negra a Barcelona". En él, doce artistas africanos narran su arte, su identidad y la relación que tienen con África y con Barcelona, ofreciendo una visión diferente de la inmigración del África negra. No todo son cayucos y mano de obra poco cualificada, por mucho que algunos insistan en reducir a estereotipos a todo un continente.


El vídeo lo encuentras más abajo y también en la web http://ceadiaspora2009.wordpress.com/, así como el informe Manifestacions culturals de la diáspora negroafricana en Barcelona.


El reportaje lleva un año y pico dando vueltas por todas partes, y ahora está al alcance de todos en internet. Bueno, quien dice ahora dice desde abril, pero es que he tenido mucho lío los tres últimos meses. Prometo ponerme al día con el bloc desde ya.


sábado, 5 de junio de 2010

Por cierto, he rebasado los cinco años sin fumar

La gran efeméride fue el miércoles. Este último mes he tenido que hacer verdaderos esfuerzos para evitar la calada traicionera que me hubiera devuelto a los dos paquetes y medio.

En fin, supongo que al final valdrá la pena. Pero en cuanto cumpla los ochenta... el 20 de marzo de 2043 ¡que tiemblen los estancos! Están avisados.


viernes, 4 de junio de 2010

No puedo estar tanto tiempo sin escribir en este

bloc. Y no porque quiera ganar un premio, o que me lean mucho, o hacer nuevos amiguitos. Tengo que actualizar más a menudo porque este espacio se está convirtiendo en mi memoria. No, no tengo ningún problema de retentiva por ahora (aunque algunas personas que trabajan conmigo crean que si), pero es cierto que cuando paseo por aquí, a salto de enlace, siempre me sorprende alguna de las cosas que he vivido. Supongo que la memoria es sabia y sólo retiene lo que sirve para aprender. O retiene todo pero lo raciona. Ni idea, repasaré las notas de Punset sobre ello. En este bloc, fantasía hay poca. Más bien, lo que abunda es la catarsis, el arranque, el impulso. Bueno, no está tan mal.

A modo de resumen, diré que cambié de trabajo y un mes después no me arrepiento porque me paso el día jugando. Juego a plantear estrategias, juego comunicándome con todo bicho viviente que se cuza en mi IP, juego hasta cuando juego. Me gustaría seguir así hasta que me toque jubilarme. Ya no podrá ser a los 40; qué inocentes son los pensamientos de la adolescencia. Todo apunta a que dejaré el mundo laboral a los 65 pero no me va a importar si sigo teniendo ganas de ir a trabajar cada día, lo que hace tiempo que no me pasaba.

Prometo contarte cosas más interesantes, con menos rollo. Pero o duermo, o filosofo y anoche me atrapó un detective neoyorquino retirado que trata de descubrir quién está jugando con él. O contra él. Cuando termine el libro lo colgaré en Interletraje, como siempre.

viernes, 21 de mayo de 2010

Iron Man 2: a mi me aburrió. Tampoco soy público de

cómic, pero como me gusta Batman, y Spiderman pensé que este héroe de la Marvel también calaría. Pues no, sinceramente. Me pareció un rollo, previsible y demasiado ruidosa (ya, a veces me pasa y si estoy en el cine trato de buscar el mando a distancia para atenuar el estruendo).

jueves, 20 de mayo de 2010

Pelis de fin de semana: no se yo si...

...llevar dos días pensando si una peli vale la pena es bueno o malo. En cualquier caso, Two lovers es una opción diferente a la tradicional "chico encuentra chica", casi tan real como la vida misma. Por cierto, cuenta con una excelente dirección de arte. Para situarte te diré que es la última de Joaquin Phoenix antes de dejar el cine por la música, dejarse barba de ortodoxo y aparecer como un alienado por los platós de televisión. Sin este aliciente, igual hubiera pasado con más pena y menos gloria, no estoy segura.

La que sí vale la pena es El secreto de tus ojos. Ricardo Darín, Soledad Villamil y varios actores argentinos más en estado de gracia, un guión espléndido y una final sorprendente, a menos que en el minuto uno supieras que Bruce Willis estaba muerto en El sexto sentido.
Si no está en cartelera, vale la pena alquilarla y/0.

miércoles, 19 de mayo de 2010

Increíble pero cierto: tengo un amigo que es

capaz de decir el nombre de todos sus amigos de Facebook. Tiene 9. Ya, quizá eso le de cierta ventaja pero impresiona ¿verdad?

lunes, 17 de mayo de 2010

17 de mayo, día a favor de la libertad de todo bicho viviente

Cada día del año está dedicado a una causa, para que resalte en los medios de comunicación y las personas nos sensibilicemos con ella. Hoy toca el Dia internacional contra l’homofòbia i la transfòbia. Si, si, a estas alturas de la humanidad y sigue siendo necesario explicar que cada uno es libre de escoger con quien se acuesta y con quien se levanta.

A continuación, el manifiesto de la Comissió permanent del Consell Municipal de gais, lesbianes i homes i dones transsexuals. Las negritas del texto son mías, por si quieres ir al grano.

Manifest de la Comissió Permanent del Consell Municipal de Gais, Lesbianes i Homes i Dones Transsexuals en commemoració del 17 de maig, Dia Internacional Contra l’Homofòbia i la Transfòbia


El treball per a una eliminació efectiva de qualsevol discriminació per raó de gènere i orientació sexual a la nostra societat, ha comptat amb avenços essencials tant a nivell internacional com a nivell local al llarg dels darrers anys.


L’any 1979, Amnistia Internacional va incloure la repressió cap al col·lectiu homosexual a la sèrie d'accions que violen els drets i les llibertats fonamentals. El 1981, el Consell d’Europa va presentar i exposar públicament un Informe sobre la discriminació envers les persones homosexuals, acompanyat d’un projecte de recomanació i d’un projecte de Resolució, que foren aprovades el dia 1 d’octubre del mateix any. El vigent Tractat de Lisboa de la Unió Europea, la Constitució Espanyola i el nostre Estatut, recolzen els drets de les persones homosexuals.


Al llarg de 1979 més de cinquanta de municipis catalans varen reconèixer la tasca del Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC) en l’àmbit cultural i en favor de la total integració de les persones que, per diverses causes, es trobaven marginades de la societat. Finalment, el juliol de 1980, ara fa trenta anys, el FAGC fou legalitzat. Deu anys abans, el 1970, havia començat a actuar a Barcelona el primer moviment de reivindicació LGTB de Catalunya i de l’Estat Espanyol, el “Movimiento Español de Liberación Homosexual”(MEHL).


El 17 de maig de 1990, l’Assemblea General de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), va suprimir de la seva llista de malalties mentals l’homosexualitat que, fins llavors, era víctima de prejudicis històrics. Des d’aquesta darrera data, el col·lectiu de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals reconeix el 17 de maig com a símbol de l’eliminació de l’homofòbia i reivindica que l’Alt Comissionat i la Comissió de Drets Humans de les Nacions Unides l’assenyalin com a Dia Internacional Contra l’Homofòbia, per tal de denunciar, reflexionar i actuar contra aquesta discriminació.


Malgrat els diferents avenços legislatius que s’han produït en els darrers anys a Catalunya i a l’Estat Espanyol en la línia del reconeixement dels drets de gais i lesbianes, la realitat social encara arrossega molts prejudicis que tenen efectes molt negatius especialment sobre els i les adolescents gais, lesbianes i transsexuals que sovint pateixen discriminacions i menyspreu.


Cal doncs que les entitats que segueixen treballant contra l’homofòbia i la transfòbia i a favor d’una societat inclusiva així com les administracions públiques implementin noves accions i vies de col·laboració per eradicar tota forma de discriminació, sobretot pel que fa a l’orientació sexual i la identitat de gènere.


En aquest sentit, el Pla Municipal per al col·lectiu LGTB que està elaborant l’Ajuntament de Barcelona, amb una àmplia participació de persones i d’entitats, ha de ser un instrument eficaç de visibilització del col·lectiu i de lluita contra la seva discriminació i a favor de la seva inclusió en la societat barcelonina.


La celebració mundial de diades commemoratives com el 17 de maig (Contra l’Homofòbia) o el 28 de juny (inici del moviment gai) és una ocasió privilegiada per fer palès que encara hi ha feina per fer en l’objectiu de crear una societat de persones lliures i iguals.


Per tot l’anterior, en el marc de la commemoració del 17 de maig, del trentè aniversari de la campanya de recolzament al FAGC per a la seva legalització i del quarantè aniversari de la creació del MELH, la Comissió Permanent del Consell Municipal de Gais, Lesbianes i Homes i Dones Transsexuals de BarceManifest de la Comissió Permanent del Consell Municipal de Gais, Lesbianes i Homes i Dones Transsexuals en commemoració del 17 de maig, Dia Internacional Contra l’Homofòbia i la Transfòbia


El treball per a una eliminació efectiva de qualsevol discriminació per raó de gènere i orientació sexual a la nostra societat, ha comptat amb avenços essencials tant a nivell internacional com a nivell local al llarg dels darrers anys.


L’any 1979, Amnistia Internacional va incloure la repressió cap al col·lectiu homosexual a la sèrie d'accions que violen els drets i les llibertats fonamentals. El 1981, el Consell d’Europa va presentar i exposar públicament un Informe sobre la discriminació envers les persones homosexuals, acompanyat d’un projecte de recomanació i d’un projecte de Resolució, que foren aprovades el dia 1 d’octubre del mateix any. El vigent Tractat de Lisboa de la Unió Europea, la Constitució Espanyola i el nostre Estatut, recolzen els drets de les persones homosexuals.


Al llarg de 1979 més de cinquanta de municipis catalans varen reconèixer la tasca del Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC) en l’àmbit cultural i en favor de la total integració de les persones que, per diverses causes, es trobaven marginades de la societat. Finalment, el juliol de 1980, ara fa trenta anys, el FAGC fou legalitzat. Deu anys abans, el 1970, havia començat a actuar a Barcelona el primer moviment de reivindicació LGTB de Catalunya i de l’Estat Espanyol, el “Movimiento Español de Liberación Homosexual”(MEHL).


El 17 de maig de 1990, l’Assemblea General de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), va suprimir de la seva llista de malalties mentals l’homosexualitat que, fins llavors, era víctima de prejudicis històrics. Des d’aquesta darrera data, el col·lectiu de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals reconeix el 17 de maig com a símbol de l’eliminació de l’homofòbia i reivindica que l’Alt Comissionat i la Comissió de Drets Humans de les Nacions Unides l’assenyalin com a Dia Internacional Contra l’Homofòbia, per tal de denunciar, reflexionar i actuar contra aquesta discriminació.


Malgrat els diferents avenços legislatius que s’han produït en els darrers anys a Catalunya i a l’Estat Espanyol en la línia del reconeixement dels drets de gais i lesbianes, la realitat social encara arrossega molts prejudicis que tenen efectes molt negatius especialment sobre els i les adolescents gais, lesbianes i transsexuals que sovint pateixen discriminacions i menyspreu.


Cal doncs que les entitats que segueixen treballant contra l’homofòbia i la transfòbia i a favor d’una societat inclusiva així com les administracions públiques implementin noves accions i vies de col·laboració per eradicar tota forma de discriminació, sobretot pel que fa a l’orientació sexual i la identitat de gènere.


En aquest sentit, el Pla Municipal per al col·lectiu LGTB que està elaborant l’Ajuntament de Barcelona, amb una àmplia participació de persones i d’entitats, ha de ser un instrument eficaç de visibilització del col·lectiu i de lluita contra la seva discriminació i a favor de la seva inclusió en la societat barcelonina.


La celebració mundial de diades commemoratives com el 17 de maig (Contra l’Homofòbia) o el 28 de juny (inici del moviment gai) és una ocasió privilegiada per fer palès que encara hi ha feina per fer en l’objectiu de crear una societat de persones lliures i iguals.


Per tot l’anterior, en el marc de la commemoració del 17 de maig, del trentè aniversari de la campanya de recolzament al FAGC per a la seva legalització i del quarantè aniversari de la creació del MELH,


la Comissió Permanent del Consell Municipal de Gais, Lesbianes i Homes i Dones Transsexuals de Barcelona MANIFESTA:


El seu recolzament a la commemoració del 17 de maig com a Dia Internacional Contra l’Homofòbia i la Transfòbia i el seu reconeixement cap a totes aquelles persones, institucions i entitats que han treballat i treballen pels drets del col·lectiu LGTB.


La seva felicitació al FAGC en el trentè aniversari de la seva legalització.


El seu suport i recolzament al col·lectiu LGTB de tants països on encara avui el lliure desenvolupament de l’orientació i/o opció sexual o de la identitat de gènere, o dels diferents models familiars constitueixen motiu d’agressions, de persecució, de discriminació i fins i tot de mort.


Així mateix vol fer una crida a tota la ciutadania a unir-se a la tasca de lluita i de transformació tant en els països on l’homofòbia i la transfòbia es recolzen en les institucions dels estats com en d’altres, com en el nostre, on es recolza en actituds socials encara vives.


jueves, 13 de mayo de 2010

He pasado de las quinientas entradas y ni cuenta

me he dado. Lástima, porque tenía pensada una entrada muy mona sobre cómo empezó este blog y lo que ha llovido desde entonces. En fin, guardaré la idea para cuando llegue a las 1000 ocurrencias.

Ahora prefiero explicarte que en mi ciudad se ha liado un tangai tremendo porque estamos en medio de una consulta popular sobre una de nuestras avenidas principales, la Diagonal.

Dejando a un lado las tres opciones que ofrece el Ayuntamiento, dos de ellas para construir y la otra para seguir como estamos (ejem, a iniciativa de la derecha catalana, a la que se ha sumado el independentismo barcelonés que lleva una temporadita de chinchahrelincha), estoy entusiasmada por el proceso, que quieres que te diga. Hasta los más pasotas dicen la suya, ergo quiere decir que cuando se hacen las preguntas adecuadas, la gente responde.

¿Que me gustaría que la respuesta fuera constructiva, en vez de con inmovilismo? No pediré peras al olmo. Aquellos que no votan porque la política no va con ellos, porque están por encima del bien y del mal participativo, porque se sienten más trekkies que ciudadanía ¡van y participan! Eso es bueno, muy bueno.

Espero que gane la opción A, que es la que he votado. La B tampoco está mal, pero tenía que escoger. Cruzo los dedos para que la ciudadanía de Barcelona no venza hacia la opción "virgencita que me quede como estoy"; aún y así, aunque saliera ésta, querría decir que mi ciudad se ha movido una vez más. Esa es la Barcelona que me enamora: guerrera, remangándose para meterse en harina, "bien brava" que diría Eli, la santa que cuida a mi madre.

Como estoy escribiendo en horario laboral (ya no estoy en Mordor, ahora me divierto todo el día, ya lo contaré en otro momento), voy a abreviar.

Si quieres votar por internet: https://decidimdiagonal.bcn.cat/voto/voting/
Yo opte por la opción verde (si, ya, "jaja"), que te envía una clave de un solo uso al móvil. Es fácil-fácil, pero si te lías y tienes mi teléfono, llámame y te echo un cable.

Ah, aprovecho y te dejo el enlace a una entrada de un compañero del partido que explica, con cifras y letras en vez de con gritos y aspavientos, el verdadero coste de la democracia participativa.

Chato, estamos viviendo un momento histórico. Mola.

domingo, 2 de mayo de 2010

La peli que hay que ver se llama "El concierto"

Un grupo de maduros músicos de cámara rusos y su director, represaliados por el aparato comunista en los años 80, se reúnen 30 años después para representar a Tchaikovsky en París . Tampoco sería una situación tan peculiar si no fuera porque el director de orquesta ahora trabaja de limpiador en el Bolshoi, donde tantas veces creo música y pretende suplantar a la orquesta actual del teatro, empeñado en tocar junto a la única solista capaz de interpretar con su violín el alma de la música.
Si te la dejas perder te arrepentirás. Mejor en V.O.S.
Saldrás del cine con ganas de aprender violín, de sacarte un abono para la temporada de clásica y con el corazón encogido por la emoción. Es preciosa.