jueves, 24 de febrero de 2011
Cicatrices transgénicas es un blog a cuatro manos, las de
He añadido el enlace a su blog en la página Mujeres en Bloc, para que las encuentres rápidamente si las buscas.
lunes, 17 de mayo de 2010
17 de mayo, día a favor de la libertad de todo bicho viviente

Manifest de la Comissió Permanent del Consell Municipal de Gais, Lesbianes i Homes i Dones Transsexuals en commemoració del 17 de maig, Dia Internacional Contra l’Homofòbia i la Transfòbia
El treball per a una eliminació efectiva de qualsevol discriminació per raó de gènere i orientació sexual a la nostra societat, ha comptat amb avenços essencials tant a nivell internacional com a nivell local al llarg dels darrers anys.
L’any 1979, Amnistia Internacional va incloure la repressió cap al col·lectiu homosexual a la sèrie d'accions que violen els drets i les llibertats fonamentals. El 1981, el Consell d’Europa va presentar i exposar públicament un Informe sobre la discriminació envers les persones homosexuals, acompanyat d’un projecte de recomanació i d’un projecte de Resolució, que foren aprovades el dia 1 d’octubre del mateix any. El vigent Tractat de Lisboa de la Unió Europea, la Constitució Espanyola i el nostre Estatut, recolzen els drets de les persones homosexuals.
Al llarg de 1979 més de cinquanta de municipis catalans varen reconèixer la tasca del Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC) en l’àmbit cultural i en favor de la total integració de les persones que, per diverses causes, es trobaven marginades de la societat. Finalment, el juliol de 1980, ara fa trenta anys, el FAGC fou legalitzat. Deu anys abans, el 1970, havia començat a actuar a Barcelona el primer moviment de reivindicació LGTB de Catalunya i de l’Estat Espanyol, el “Movimiento Español de Liberación Homosexual”(MEHL).
El 17 de maig de 1990, l’Assemblea General de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), va suprimir de la seva llista de malalties mentals l’homosexualitat que, fins llavors, era víctima de prejudicis històrics. Des d’aquesta darrera data, el col·lectiu de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals reconeix el 17 de maig com a símbol de l’eliminació de l’homofòbia i reivindica que l’Alt Comissionat i la Comissió de Drets Humans de les Nacions Unides l’assenyalin com a Dia Internacional Contra l’Homofòbia, per tal de denunciar, reflexionar i actuar contra aquesta discriminació.
Malgrat els diferents avenços legislatius que s’han produït en els darrers anys a Catalunya i a l’Estat Espanyol en la línia del reconeixement dels drets de gais i lesbianes, la realitat social encara arrossega molts prejudicis que tenen efectes molt negatius especialment sobre els i les adolescents gais, lesbianes i transsexuals que sovint pateixen discriminacions i menyspreu.
Cal doncs que les entitats que segueixen treballant contra l’homofòbia i la transfòbia i a favor d’una societat inclusiva així com les administracions públiques implementin noves accions i vies de col·laboració per eradicar tota forma de discriminació, sobretot pel que fa a l’orientació sexual i la identitat de gènere.
En aquest sentit, el Pla Municipal per al col·lectiu LGTB que està elaborant l’Ajuntament de Barcelona, amb una àmplia participació de persones i d’entitats, ha de ser un instrument eficaç de visibilització del col·lectiu i de lluita contra la seva discriminació i a favor de la seva inclusió en la societat barcelonina.
La celebració mundial de diades commemoratives com el 17 de maig (Contra l’Homofòbia) o el 28 de juny (inici del moviment gai) és una ocasió privilegiada per fer palès que encara hi ha feina per fer en l’objectiu de crear una societat de persones lliures i iguals.
Per tot l’anterior, en el marc de la commemoració del 17 de maig, del trentè aniversari de la campanya de recolzament al FAGC per a la seva legalització i del quarantè aniversari de la creació del MELH, la Comissió Permanent del Consell Municipal de Gais, Lesbianes i Homes i Dones Transsexuals de BarceManifest de la Comissió Permanent del Consell Municipal de Gais, Lesbianes i Homes i Dones Transsexuals en commemoració del 17 de maig, Dia Internacional Contra l’Homofòbia i la Transfòbia
El treball per a una eliminació efectiva de qualsevol discriminació per raó de gènere i orientació sexual a la nostra societat, ha comptat amb avenços essencials tant a nivell internacional com a nivell local al llarg dels darrers anys.
L’any 1979, Amnistia Internacional va incloure la repressió cap al col·lectiu homosexual a la sèrie d'accions que violen els drets i les llibertats fonamentals. El 1981, el Consell d’Europa va presentar i exposar públicament un Informe sobre la discriminació envers les persones homosexuals, acompanyat d’un projecte de recomanació i d’un projecte de Resolució, que foren aprovades el dia 1 d’octubre del mateix any. El vigent Tractat de Lisboa de la Unió Europea, la Constitució Espanyola i el nostre Estatut, recolzen els drets de les persones homosexuals.
Al llarg de 1979 més de cinquanta de municipis catalans varen reconèixer la tasca del Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC) en l’àmbit cultural i en favor de la total integració de les persones que, per diverses causes, es trobaven marginades de la societat. Finalment, el juliol de 1980, ara fa trenta anys, el FAGC fou legalitzat. Deu anys abans, el 1970, havia començat a actuar a Barcelona el primer moviment de reivindicació LGTB de Catalunya i de l’Estat Espanyol, el “Movimiento Español de Liberación Homosexual”(MEHL).
El 17 de maig de 1990, l’Assemblea General de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), va suprimir de la seva llista de malalties mentals l’homosexualitat que, fins llavors, era víctima de prejudicis històrics. Des d’aquesta darrera data, el col·lectiu de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals reconeix el 17 de maig com a símbol de l’eliminació de l’homofòbia i reivindica que l’Alt Comissionat i la Comissió de Drets Humans de les Nacions Unides l’assenyalin com a Dia Internacional Contra l’Homofòbia, per tal de denunciar, reflexionar i actuar contra aquesta discriminació.
Malgrat els diferents avenços legislatius que s’han produït en els darrers anys a Catalunya i a l’Estat Espanyol en la línia del reconeixement dels drets de gais i lesbianes, la realitat social encara arrossega molts prejudicis que tenen efectes molt negatius especialment sobre els i les adolescents gais, lesbianes i transsexuals que sovint pateixen discriminacions i menyspreu.
Cal doncs que les entitats que segueixen treballant contra l’homofòbia i la transfòbia i a favor d’una societat inclusiva així com les administracions públiques implementin noves accions i vies de col·laboració per eradicar tota forma de discriminació, sobretot pel que fa a l’orientació sexual i la identitat de gènere.
En aquest sentit, el Pla Municipal per al col·lectiu LGTB que està elaborant l’Ajuntament de Barcelona, amb una àmplia participació de persones i d’entitats, ha de ser un instrument eficaç de visibilització del col·lectiu i de lluita contra la seva discriminació i a favor de la seva inclusió en la societat barcelonina.
La celebració mundial de diades commemoratives com el 17 de maig (Contra l’Homofòbia) o el 28 de juny (inici del moviment gai) és una ocasió privilegiada per fer palès que encara hi ha feina per fer en l’objectiu de crear una societat de persones lliures i iguals.
Per tot l’anterior, en el marc de la commemoració del 17 de maig, del trentè aniversari de la campanya de recolzament al FAGC per a la seva legalització i del quarantè aniversari de la creació del MELH,
la Comissió Permanent del Consell Municipal de Gais, Lesbianes i Homes i Dones Transsexuals de Barcelona MANIFESTA:
El seu recolzament a la commemoració del 17 de maig com a Dia Internacional Contra l’Homofòbia i la Transfòbia i el seu reconeixement cap a totes aquelles persones, institucions i entitats que han treballat i treballen pels drets del col·lectiu LGTB.
La seva felicitació al FAGC en el trentè aniversari de la seva legalització.
El seu suport i recolzament al col·lectiu LGTB de tants països on encara avui el lliure desenvolupament de l’orientació i/o opció sexual o de la identitat de gènere, o dels diferents models familiars constitueixen motiu d’agressions, de persecució, de discriminació i fins i tot de mort.
Així mateix vol fer una crida a tota la ciutadania a unir-se a la tasca de lluita i de transformació tant en els països on l’homofòbia i la transfòbia es recolzen en les institucions dels estats com en d’altres, com en el nostre, on es recolza en actituds socials encara vives.
domingo, 18 de abril de 2010
A casi todos nos llegan mensajes basura a nuestro
¿Sabes quien hay trabajando en tu casa?En ningún momento nombra la palabra inmigrante, no ¿para qué? Sólo necesita aprovechar la realidad social para sembrar la duda y, de paso, hacer caja.
Realmente sabes cómo es la persona que está limpiando ahora en tú casa o está cuidando a tus padres o a tu hijo, ...
Sabes si es honrada, si es de confianza, si es trabajadora, si es cumplidora, si tiene algún problema que te pueda afetar, ....
En la web, Quien hay en mi casa - www.quienhayenmicasa.es se realizan estudios grafológicos que te ayudarán a saber por ejemplo si la persona que tienes trabajando en casa haciendo la limpieza, o cuidando a tus hijos o a tus padres o la persona que está trabajando contigo, o a quien has alquilado una habitación, es o no es, una persona honrada, trabajadora, de fiar, etc.
Para estar más tranquilo, entra en la web y contrata un estudio para saber a ¿Quién tienes en casa?.
"Por la presente autorizo que analicen mi escritura y
den los resultados del análisis a la persona que me
quiere contratar, sin que yo pueda ver o leer los
resultados del análisis de mi escritura. También
renuncio a tener una copia del Informe. Por ello
firmo autorizando el análisis de mi escritura."
lunes, 8 de marzo de 2010
Si quieres saber más sobre el 8 de marzo,
Por eso, este año, paso de añadir más letras al fuego. Ya hay suficiente en la red y fuera de ella y con más calidad de la que pudiera sumar desde este bloc. En cambio, sí me apetece ofrecerte mi reflexión sobre la situación del feminismo hoy en día.
Primero: no me gusta el lema "día de la mujer trabajadora". Ya, ya, conozco el porqué de lo de "trabajadora", pero no me parece justo. Es el día de la mujer, y punto pelota, que diría una amiga. ¿Qué pasa con las que no trabajan, por desgracia o por fortuna? ¿No jugamos a reivindicar los derechos de todas las mujeres? Lo de "trabajadora" sobra, que en todas las familias cuecen habas.
Segundo: El feminismo tiene que dar un vuelco desde el centro del movimiento. O se empieza la revolución desde las propias mujeres, o se seguirá mareando la perdiz durante cien años más, sin mover ni un ápice el fiel de la igualdad, actualmente en zona roja.
Me sorprende, pero no me extraña, la cantidad de directivas jóvenes que se enrocan y huyen como de la peste de la discriminación positiva, del lenguaje no sexista, de la conciliación... Hay mucho que hablar y mucho que abrir y exponer a la crítica.
Tercero: Creo que el feminismo, como otros tantos movimientos de izquierda (sí, de izquierda. La derecha, como máximo, amplía la cocina) adolece de mala comunicación, y más en estos tiempos en que la información va a golpe de bit. Si el qué no cuaja, a lo mejor hay que revisar el cómo.
Cuarto: El feminismo es una oportunidad para hombres, mujeres y mediopensionistas: para crecer como personas, ser más felices y más libres. ¿Se entiende así? ¿Seremos capaces de sumar peras y manzanas?
miércoles, 13 de enero de 2010
Un socialista, por llamarle de alguna forma, ha
metido la pata y estoy indignada. Llego a casa algo agotada, enciendo el televisor y me entero de que en Vic hay movida. Al parecer, el gobierno municipal ha dicho que va a prohibir el empadronamiento de inmigrantes ilegales.A continuación, sale la vicepresidenta De la Vega respondiendo que el ayuntamiento de ese pueblo no puede ir por libre y que en el padrón no tienen competencias, que lo único que pueden hacer es mantenerlo limpio y ordenadito.
Primero pensé: "una salida de tono más del pueblo del facha de Plataforma per Catalunya (PxC)". Me pongo a leer la prensa digital y descubro que Vic está gobernado por un tripartito compuesto por CiU, ERC y ¡PSC! Lo que haga Convergència y Esquerra me la trae al pairo (me molesta, me irrita, pero no son los míos). Pero sí me importa, y mucho, lo que hace el PSC, porque es el partido que gestiona mi ideología y, lo siento por si suena a OK Corral, si en esta formación cabe el tipo (Josep Burgaya) que apoya una medida xenófoba, igual la que se está equivocando de partido soy yo.
Un socialista apoyando, o dejándose arrastrar por el mierda de Josep Anglada, líder facha de PxC, vpor cierto icepresidente provincial en Barcelona de Fuerza Nueva, debería ser llamado al orden inmediatamente por su Federación. O, si lo prefiere, abandonar el partido, porque me lo he pensado mejor y los que no caben en el PSC son los racistas, los xenófobos y los impresentables que ceden a presiones de cafres y apoyan medidas que se saltan a la torera los derechos de las personas. Las declaraciones en la web del Ayuntamiento de Vic del tal Burgaya no dejan lugar a duda: encima de xenófobo, cobardica. Las traduzco porque sólo están en catalán:
"Josep Burgaya, portavoz del PSC, ha destacado la más estricta legalidad de la medida, que quiere facilitar "la plena integración", así como poner sobre la mesa que "a igualdad de derechos, igualdad de deberes". Burgaya también ha querido matizar que pocas ciudades como Vic han desarrollado tantas iniciativas para acoger e integrar a la inmigración. “El PSC apoya estrictamente el cumplimiento de la normativa estatal de empadronamiento" y que en el caso de Vic se ha hecho una "interpretación estricta" en cuando a documentos a presentar y a las condiciones de residencia. No obstante ha manifestado que "si hay un informe de una administración superior que dice que no se puede hacer, aunque el Ayuntamiento de Vic disponga de un informe favorable, defenderíamos su retirada".
Traduzco de nuevo, porque no lo he encontrado en castellano, un párrafo de la Declaración de Principios, aprobada en el 11 Congreso del PSC (Julio 2008):
"Somos socialistas porque queremos construir una sociedad basada en la realización plena y efectiva de los valores de la libertad, la igualdad, la fraternidad, la justicia social, la solidaridad y la paz. Estos valores son, para nosotros, irrenunciables; conforman nuestra ética personal y nuestra forma de entender el mundo, guían nuestra acción y se contraponen a los previlegios, las desigualdades y el individualismo insolidario".
martes, 20 de octubre de 2009
Tengo la inquietante impresión de ser la única
de mi entorno masculino inmediato que se da cuenta del machismo asumido por la sociedad sin que pase nada.Esta mañana, durante una conversación con un elemento, va y me cuenta, entre tierno y orgulloso, que una amiga suya le invitó a tomar un café y al ir a pagar, como mi elemento no tenía un duro, ella le pasó un billete para que fuera él quien abonara la cuenta.En vez del esperado “oh”, le he dicho que me parecía un acto de machismo y él se ha defendido: “yo no soy machista”. Enseguida le he explicado que me refería a ella, pero que el también lo es por varias razones, entre ellas darle importancia al sexo del que paga la cuenta en un bar. Y también, describir como un gesto “muy bonito” lo que no es más que el reflejo automático de una mala educación.
Como esta anécdota tontuela sólo busco la reflexión en los millones, qué digo millones, trillones de detalles, gestos, asomos cotidianos que no son nada más y nada menos que muestras de machismo. El maltrato de una mujer a manos de su pareja es la cima, a la que se llega paso a paso con gestos tan inocuos en principio como alargar un billete para que él pague la cuenta.
Si hubiera sido yo la invitada ¿ella me lo habría alargado a mí? Por supuesto que es una pregunta retórica.
sábado, 27 de junio de 2009
Aquí, el vídeo del programa en el que participé
martes, 28 de abril de 2009
Machistas, estúpidos, babosos, mediocres,
Se me ocurren unos cuantos adjetivos más para calificar al equipo directivo de El País, adalid de la prensa libre (me parto) que deciden qué va en portada.
Gracias a la mujer del presidente de la República Francesa, los próceres de la comunicación han descubierto sus cartas. Si la prensa española es uno de los pilares de la defensa de los derechos de la mujer, chatas, lo tenemos claro. Y es que donde esté un buen culo, ¿verdad muchachotes?
Pero lo que realmente escuece es que los majaderos de El País definen la foto de los culos como un documento periodístico (a la facultad les enviaba de nuevo, a hacer un repasito), y mujeres periodistas tertulianas jalean la ocurrencia y describen una gracia de fotógrafo aburrido y salido como "extraordinaria".
Nenas, tampoco las mujeres que están en el candelabro de la comunicación nos echarán una mano, como no sea al cuello. Muy triste.

sábado, 7 de junio de 2008
A mi kiosko virtual llegan un montón de suscripciones
Hay que ver las pocas ganas de escribir que tengo últimamente. En cambio, me pasaría el día cocinando, ya ves tú. A ver si nada se tuerce y me pongo esta tarde a perpetrar una tarta de Santiago, que parece facilita.